A FORA
Rere les finestres, rere aquests empits sagrats,
miro com la gent de baix passegen.
M'he passat la vida contemplant-los d'amagat,
m'he inventat les coses que no em deien.
He pogut memoritzant els rostres,
ja els conec encara que no em veuen.
He viscut dient-me com deu ser passar un moment
prop d'on són ells,
voltar com ells .
A fora, a la llum del sol.
Sols un dia a fora,
un moment tan sols
feliç de viure fora,
per sentir-me com la gent.
Què puc dir?
Com deu ser?
Què se sent allà al carrer?
A fora veig fusters i teixidors amunt i avall,
volto pels terrats i veig com viuen.
Sempre estan cridant i escarrassant-se pel treball.
Déu els ha fet sans, ¿per què no riuen?
Si mai fos dintre seu
viuria cada dia...
A fora, passejant pel món,
dia i nit a fora,
un home qualsevol,
que és viu a totes hores.
Sols això, res més,
m'hauríeu fet content,
fent-me ser
com la gent.
No perdré
cap moment.
Ja sabré
què se sent allà al carrer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada